Països de l’Àfrica Central
Quantes nacions a l’Àfrica Central
Situat a la part mitjana d’Àfrica, l’Àfrica Central està formada per 9 països. Aquí hi ha una llista alfabètica de tots els països de l’Àfrica Central: Angola, Camerun, República Centreafricana, Txad, República Democràtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, República del Congo i Santo Tomé i Príncep. Entre ells, tres pertanyen al PALOP – Països africans de parla portuguesa (Angola, Guinea Equatorial i Santo Tomé i Príncep).
1. Angola
Angola és una república del sud-oest d’Àfrica i limita a l’oest amb Namíbia, Zàmbia, la República Democràtica del Congo i l’oceà Atlàntic. El portuguès és la llengua oficial d’Angola i té una població de poc més de 24 milions.
 |
|
2. Camerun
El Camerun, formalment la República del Camerun, és un estat unitari a l’Àfrica central i occidental.
 |
|
3. Txad
El Txad, oficialment la República del Txad, és un estat de l’Àfrica Central. Limita amb Líbia al nord, Sudan a l’est, la República Centreafricana al sud, Camerun i Nigèria al sud-oest i Níger a l’oest. La part nord del Txad es troba al desert del Sàhara.
 |
|
4. Gabon
Gabon, formalment la República del Gabon, és una república situada a l’equador a l’oest d’Àfrica Central. El país limita amb Camerun, Congo-Brazzaville, Guinea Equatorial i l’oceà Atlàntic.
 |
|
5. Guinea Equatorial
Guinea Equatorial és un dels estats més petits d’Àfrica. El país es troba en part a la part continental de l’Àfrica occidental i en part a cinc illes habitades. El país limita amb Camerun i Gabon, així com amb la badia de Biafra a l’Atlàntic.
 |
|
6. República Centreafricana
La República Centreafricana és una república de l’Àfrica central situada al nord de l’equador. El país limita amb Txad, Sudan, Sudan del Sud, Congo-Kinshasa, Congo-Brazzaville i Camerun. Uns 4,6 milions de persones viuen a la República Centreafricana.
 |
|
7. República del Congo
La República del Congo, sovint anomenada Congo-Brazzaville (RC), és un estat de l’Àfrica Central.
 |
|
8. República Democràtica del Congo
La República Democràtica del Congo (RDC), o com s’anomena sovint Congo-Kinshasa, és un estat de l’Àfrica Central. És el segon país més gran d’Àfrica pel que fa a la superfície i limita al nord amb Congo-Brazzaville, la República Centreafricana, Sudan del Sud, Uganda, Ruanda, Burundi, Tanzània, Zàmbia, Angola i una petita franja costanera cap a l’Atlàntic. La República Democràtica del Congo té la quarta població més gran d’Àfrica amb poc més de 77 milions de residents.
 |
|
9. Santo Tomé i Príncep
 |
|
Països de l’Àfrica Mitjana per població i les seves capitals
Com s’ha indicat anteriorment, hi ha nou països independents a l’Àfrica Mitjana. Entre ells, el país més gran és la RD Congo i el més petit és Sao Tomé i Príncep en termes de població. La llista completa de països d’Àfrica Mitjana amb capitals es mostra a la taula següent, classificats per la darrera població total.
| Classificació | País | Població | Àrea terrestre (km²) | Capital |
| 1 | República Democràtica del Congo | 86.790.567 | 2.267.048 | Kinshasa |
| 2 | Angola | 30.175.553 | 1.246.700 | Luanda |
| 3 | Camerun | 24.348.251 | 472.710 | Yaoundé |
| 4 | Txad | 15.692.969 | 1.259.200 | N’Djamena |
| 5 | República Centreafricana | 5.496.011 | 622.984 | Bangui |
| 6 | República del Congo | 5.380.508 | 341.500 | Brazzaville |
| 7 | Gabon | 2.172.579 | 257.667 | Libreville |
| 8 | Guinea Equatorial | 1.358.276 | 28.051 | Malabo |
| 9 | Santo Tomé i Príncipe | 201.784 | 964 | São Tomé |
Mapa dels països de l’Àfrica Central
Breu història de l’Àfrica Central
Els primers assentaments humans
Era prehistòrica
Àfrica central, rica en recursos naturals i biodiversitat, té una història molt arrelada que es remunta a temps prehistòrics. Les proves arqueològiques suggereixen que els humans han habitat la regió durant milers d’anys. Els primers assentaments humans estaven formats en gran part per comunitats de caçadors-recol·lectors. La conca del Congo, en particular, va tenir un paper crucial com a hàbitat dels primers humans. Els artefactes com ara eines de pedra i ceràmica que es troben a zones com la República Democràtica del Congo (RDC) i la República Centreafricana (CAR) indiquen la presència de cultures prehistòriques avançades.
Desenvolupament de l’agricultura
El desenvolupament de l’agricultura al voltant del 3000 aC va marcar un canvi significatiu en la història de l’Àfrica Central. La introducció de l’agricultura va comportar l’establiment d’assentaments més permanents. Les primeres societats agrícoles conreaven cultius com el mill i el sorgo i els animals domesticats. La migració bantú, que va començar cap al 2000 aC, va tenir un profund impacte a la regió. Els pobles de parla bantú es van estendre per l’Àfrica Central, portant amb ells pràctiques agrícoles, tecnologia de treball del ferro i noves estructures socials.
Regnes i imperis antics
Regne de Kongo
Un dels regnes antics més destacats de l’Àfrica Central va ser el Regne de Kongo. Establert al segle XIV, cobria parts de l’actual Angola, RDC, República del Congo i Gabon. El Regne Kongo estava molt centralitzat i sofisticat, amb un govern estructurat, xarxes comercials vibrants i un ric patrimoni cultural. La seva capital, Mbanza Kongo, era un important centre urbà. El regne es dedicava al comerç amb les potències europees, especialment les portugueses, que van arribar al segle XV. Aquest contacte va tenir efectes tant positius com negatius, incloent la propagació del cristianisme i l’impacte devastador del tràfic transatlàntic d’esclaus.
Imperi Luba i Lunda
A les regions de sabana de l’actual RDC, els imperis Luba i Lunda van sorgir entre els segles XIV i XVII. L’Imperi Luba, fundat pel rei Kongolo, va desenvolupar un sistema polític complex i una economia basada en l’agricultura, la pesca i el comerç. L’Imperi Lunda, al sud, va sorgir de l’estat de Luba i es va expandir a través d’aliances i conquestes. Ambdós imperis van jugar un paper important en les xarxes comercials regionals, intercanviant béns com l’ivori, el coure i la sal.
Exploració europea i colonialisme
Primers contactes europeus
L’exploració europea de l’Àfrica Central va començar a finals del segle XV, amb exploradors portuguesos que s’aventuraven a la regió. Tanmateix, no va ser fins al segle XIX que es va intensificar l’interès europeu per l’Àfrica Central. Exploradors com David Livingstone i Henry Morton Stanley van realitzar extenses expedicions, cartografiant la regió i documentant els seus pobles i paisatges. Els seus relats van alimentar les ambicions europees de colonització.
Lluita per l’Àfrica
La Conferència de Berlín de 1884-1885 va marcar la partició formal d’Àfrica entre les potències europees, donant lloc a la colonització de l’Àfrica Central. La regió es va dividir principalment entre Bèlgica, França i Alemanya. El rei de Bèlgica Leopold II va establir el control personal sobre l’Estat Lliure del Congo, explotant els seus recursos i la seva gent amb una eficàcia brutal. Les atrocitats comeses durant aquest període, inclosos els treballs forçats i els assassinats en massa, van portar a la condemna internacional i, finalment, a la transferència del control al govern belga el 1908.
França va colonitzar territoris que es convertirien en Gabon, Congo-Brazzaville i CAR, mentre que Alemanya controlava parts de l’actual Camerun i Ruanda. El període colonial va comportar canvis significatius, incloent la introducció de nous sistemes administratius, el desenvolupament d’infraestructures i l’explotació dels recursos naturals. Tanmateix, també va provocar el desplaçament de les poblacions indígenes, la disrupció cultural i els moviments de resistència.
Moviments independentistes
Època posterior a la Segona Guerra Mundial
Les conseqüències de la Segona Guerra Mundial i l’onada global de descolonització van impulsar els moviments independentistes a l’Àfrica Central. Van sorgir líders i moviments nacionalistes que defensaven l’autodeterminació i la fi del domini colonial. Al Congo belga, Patrice Lumumba es va convertir en una figura destacada, que va portar el país a la independència el 1960. No obstant això, la transició es va veure afectada per la inestabilitat política, que va provocar l’assassinat de Lumumba i l’ascens de Joseph Mobutu, que va establir un règim dictatorial que va durar fins al 1997..
Territoris francès i portuguès
Les colònies franceses a l’Àfrica Central també van obtenir la independència a principis dels anys seixanta. Gabon, República del Congo i RCA es van convertir en nacions sobiranes, cadascuna d’elles enfrontant els seus propis reptes posteriors a la independència, com ara inestabilitat política, cops d’estat i dificultats econòmiques. Als territoris portuguesos, la lluita per la independència va ser més llarga i violenta. Angola, per exemple, va patir una llarga guerra per la independència que va durar fins al 1975.
Època posterior a la independència
Reptes polítics i econòmics
L’era posterior a la independència a l’Àfrica Central s’ha caracteritzat per una barreja de progrés i reptes persistents. Molts països de la regió han lluitat amb la inestabilitat política, les guerres civils i les dificultats econòmiques. La RDC, per exemple, va viure múltiples conflictes, incloses la Primera i la Segona Guerra del Congo, que van implicar nombroses nacions africanes i van provocar milions de morts. De la mateixa manera, la CAR s’ha enfrontat a una inestabilitat crònica, amb cops d’estat repetits i conflictes armats en curs.
Esforços cap a l’estabilitat i el desenvolupament
Malgrat aquests reptes, hi ha hagut esforços per aconseguir estabilitat i promoure el desenvolupament. Les organitzacions regionals com la Comunitat Econòmica dels Estats de l’Àfrica Central (CEEAC) i les intervencions internacionals han tingut com a objectiu fomentar la pau i la cooperació. Països com Gabon i Guinea Equatorial han utilitzat els seus recursos petroliers per impulsar el creixement econòmic, tot i que persisteixen les preocupacions sobre la governança i la distribució equitativa de la riquesa.
Problemes contemporanis i perspectives de futur
Temes ambientals i socials
Àfrica central s’enfronta a problemes contemporanis importants, com ara la degradació ambiental, la pobresa i les crisis de salut. La conca del Congo, una de les selves tropicals més grans del món, està amenaçada per la desforestació i el canvi climàtic, que afecta la biodiversitat i les comunitats locals. Els esforços per protegir el medi ambient i promoure el desenvolupament sostenible són crucials per al futur de la regió.
Camí cap al desenvolupament sostenible
De cara al futur, el camí de l’Àfrica Central cap al desenvolupament sostenible implica abordar els seus complexos reptes alhora que aprofita els seus amplis recursos i poblacions resilients. Enfortir la governança, promoure la cooperació regional i invertir en educació, sanitat i infraestructures són passos essencials cap a un futur millor. El ric patrimoni cultural de la regió i els diversos paisatges naturals ofereixen oportunitats úniques per al turisme i l’intercanvi cultural, contribuint al seu desenvolupament global.
