Llista de països de l’Orient Mitjà

L’Orient Mitjà és una zona definida a l’Àsia occidental i al nord d’Àfrica. El nom d’Orient Mitjà va sorgir quan els oficials colonials britànics al 1800 van dividir Orient en tres àrees administratives: Pròxim Orient (oest de l’Índia), Orient Mitjà (Àsia occidental) i Extrem Orient (Àsia oriental). En aquell moment, l’Orient Mitjà incloïa l’Afganistan, el Pakistan i la major part de l’Índia. El 1932, l’oficina militar britànica d’Orient Mitjà a Bagdad es va traslladar al Caire i es va fusionar amb l’oficina del Pròxim Orient. L’Orient Mitjà va obtenir l’entrada com a designació per a l’Orient Occidental.

Geogràficament, l’Orient Mitjà té més de dos terços de les reserves de petroli conegudes del món i un terç de les reserves de gas natural. La zona és generalment seca i en molts llocs l’escassetat d’aigua és un problema crucial. A la majoria de societats de l’Orient Mitjà, hi ha grans diferències entre rics i pobres, i des de molts països s’està produint una gran emigració. Àmplies zones de la regió estan en gran part deshabitades, però algunes ciutats i àrees com El Caire (i tota la vall del Nil), Gaza i Teheran tenen algunes de les concentracions de població més denses del món.

Culturalment, l’Orient Mitjà va ser la llar de diverses de les comunitats culturals més antigues de la Terra, i aquí van sorgir les tres principals religions monoteistes, el judaisme, el cristianisme i l’islam.

Políticament, la majoria dels països de l’Orient Mitjà tenen règims de monopoli, mentre que uns quants tenen una democràcia real (per exemple, Israel) o una governança pluralista incipient (Iemen, Jordània, etc.). La ubicació d’algunes de les rutes de navegació més importants del món (Canal de Suez, Estret d’Ormuz), les enormes reserves energètiques i l’establiment de l’Estat d’Israel el 1948 l’han convertit en una zona d’importància política i econòmica central, i per la major part de la postguerra, l’Orient Mitjà ha estat un centre ple de conflictes.

Quants països a l’Orient Mitjà

A partir del 2020, hi ha 16 països a l’Orient Mitjà (llistats per població).

Mapa dels països de l’Orient Mitjà

Mapa d’ubicació de l’Orient Mitjà

Llista alfabètica de tots els països de  l’Orient Mitjà

Com s’ha esmentat anteriorment, hi ha un total de 16 nacions independents a l’Orient Mitjà. Consulteu la taula següent per obtenir la llista completa dels països de l’Orient Mitjà per ordre alfabètic:

Breu història de l’Orient Mitjà

Civilitzacions antigues

L’Orient Mitjà, sovint conegut com el “bressol de la civilització”, té una rica història que es remunta a milers d’anys. Aquesta regió va ser la llar d’algunes de les civilitzacions més primerenques i influents de la història de la humanitat. Els sumeris, que van sorgir a Mesopotàmia (l’actual Iraq) cap al 3500 aC, se’ls atribueix el desenvolupament del primer sistema d’escriptura conegut, el cuneiforme. Els van seguir els acadis, els babilonis i els assiris, cadascun dels quals va contribuir significativament als avenços culturals i tecnològics de l’època.

L’ascens dels imperis

L’Imperi Persa

Al segle VI aC, l’Imperi Persa va assolir protagonisme sota el lideratge de Cir el Gran. L’imperi aquemènida, com era conegut, es va convertir en un dels imperis més grans de la història, s’estenia des de la vall de l’Indus fins als Balcans. Els perses són coneguts per les seves contribucions a l’administració, l’arquitectura i la promoció del zoroastrisme.

La influència grega i romana

Les conquestes d’Alexandre el Gran al segle IV aC van portar la cultura i la influència grega a l’Orient Mitjà. Després de la mort d’Alexandre, el seu imperi es va fragmentar i l’Imperi selèucida va controlar gran part de l’Orient Mitjà. Més tard, la regió va passar a formar part de l’Imperi Romà, amb ciutats importants com Antioquia i Alexandria esdevenint centres de comerç i cultura.

El naixement de l’Islam

El segle VII dC va marcar un punt d’inflexió en la història de l’Orient Mitjà amb l’auge de l’Islam. El profeta Mahoma, nascut a la Meca l’any 570 dC, va fundar l’Islam i va unificar la península aràbiga sota la seva bandera. Després de la seva mort, el califat de Rashidun es va expandir ràpidament, seguit dels califats omeies i abbàssides. Aquests califats van tenir un paper crucial en la difusió de la cultura, la ciència i el comerç islàmics per l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i més enllà.

Època Medieval

Els Imperis Seljúcides i Otomà

Al segle XI, els turcs seljúcides van sorgir com una potència dominant a l’Orient Mitjà. Van defensar el món islàmic contra les invasions dels croats i van fomentar un renaixement de la cultura i l’aprenentatge islàmics. Al segle XV, l’Imperi Otomà va guanyar protagonisme, finalment va capturar Constantinoble el 1453 i va acabar amb l’Imperi Bizantí. Els otomans van controlar vasts territoris a l’Orient Mitjà, el nord d’Àfrica i el sud-est d’Europa, mantenint un imperi estable i pròsper durant segles.

Les invasions mongoles

El segle XIII va veure les devastadores invasions mongoles liderades per Gengis Khan i els seus successors. Aquestes invasions van interrompre el teixit social i polític de l’Orient Mitjà però també van provocar l’intercanvi d’idees i tecnologies entre Orient i Occident.

Era Moderna

La decadència de l’Imperi Otomà

Al segle XIX, l’Imperi Otomà va començar a decaure a causa de les lluites internes, els reptes econòmics i les pressions externes de les potències europees. La implicació de l’imperi en la Primera Guerra Mundial al costat de les potències centrals va provocar la seva eventual desintegració. El Tractat de Sèvres el 1920 i el Tractat de Lausana el 1923 van donar com a resultat la partició dels territoris otomans i la creació de nous estats-nació.

Colonialisme i independència

Les conseqüències de la Primera Guerra Mundial van veure l’Orient Mitjà sota la influència de les potències colonials europees, principalment Gran Bretanya i França. L’acord Sykes-Picot de 1916 i la Declaració Balfour de 1917 van tenir impactes duradors en el panorama polític de la regió. No obstant això, a mitjans del segle XX va ser testimoni d’una onada de moviments independentistes. Països com Egipte, Iraq, Síria i el Líban van obtenir la independència, donant lloc a l’establiment d’estats-nació moderns.

Temes Contemporànies

El conflicte àrab-israelià

La creació de l’estat d’Israel el 1948 i les guerres araboisraelianes posteriors han estat qüestions centrals en la història contemporània de l’Orient Mitjà. El conflicte ha provocat nombroses guerres, desplaçaments i tensions contínues entre Israel i els seus veïns àrabs.

L’auge de les economies del petroli

El descobriment de grans reserves de petroli a principis del segle XX va transformar les economies de diversos països de l’Orient Mitjà, especialment a la regió del Golf. L’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq i altres nacions es van convertir en actors importants en el mercat energètic mundial, la qual cosa va provocar canvis econòmics i geopolítics significatius.

Evolucions recents

El final del segle XX i principis del XXI han estat marcats per esdeveniments significatius com la revolució iraniana de 1979, les guerres del Golf, els aixecaments de la primavera àrab i els conflictes en curs a Síria, el Iemen i l’Iraq. Aquests esdeveniments han donat forma al panorama polític i social contemporani de l’Orient Mitjà, presentant tant reptes com oportunitats per al futur de la regió.