Països d’Europa occidental
Quants països d’Europa occidental
Com a regió d’Europa, Europa Occidental està formada per 9 països independents (Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Liechtenstein, Luxemburg, Mònaco, Països Baixos, Suïssa) i 2 territoris (Guernsey, Jersey). Vegeu a continuació la llista de països i dependències d’Europa occidental per població. A més, podeu trobar-les totes per ordre alfabètic en aquest final d’aquesta pàgina.
1. Àustria
Àustria, oficialment la República d’Àustria, és un estat sense litoral a l’Europa central. Àustria limita amb Alemanya i la República Txeca al nord, Eslovàquia i Hongria a l’est, Eslovènia i Itàlia al sud i Suïssa i Liechtenstein a l’oest.
 |
|
2. Bèlgica
Bèlgica és una monarquia constitucional a Europa occidental i limita amb França, Alemanya, Luxemburg i els Països Baixos. Bèlgica és la seu de la seu de la UE i de diverses organitzacions internacionals importants. Hi ha uns 11 milions de persones que viuen a Bèlgica i les dues regions més grans s’anomenen Flandes que es troba al nord i la regió de parla francesa del sud de Valònia.
 |
|
3. França
França, formalment la República de França, o alternativament la República Francesa, és una república d’Europa occidental. França té costes a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i al Mediterrani.
 |
|
4. Alemanya
Alemanya, formalment la República Federal d’Alemanya, és un estat federal situat a l’Europa central format per 16 estats. Alemanya és un dels principals països industrials del món.
 |
|
5. Liechtenstein
Liechtenstein, formalment el Principat de Liechtenstein, és una monarquia constitucional independent als Alps d’Europa Central, situada entre Suïssa i Àustria. Liechtenstein és un dels microestats d’Europa.
 |
|
6. Luxemburg
Luxemburg, oficialment Gran Ducat de Luxemburg, és un estat situat a l’Europa occidental. El país limita amb Bèlgica a l’oest i al nord, Alemanya a l’est i França al sud.
 |
|
7. Mònaco
Mònaco, formalment el Principat de Mònaco, és un microestat amb una monarquia constitucional situada al sud de França a Europa occidental.
 |
|
8. Països Baixos
Els Països Baixos, formalment el Regne dels Països Baixos, és un país d’Europa occidental. El país limita amb el mar del Nord al nord i a l’oest, Bèlgica al sud i Alemanya a l’est. Els Països Baixos també inclouen els municipis de Bonaire, Saba i Sint Eustatius al Carib.
 |
|
9. Suïssa
Suïssa o oficialment la Confederació Suïssa és una federació d’Europa central, que limita amb França, Alemanya, Itàlia, Àustria i Liechtenstein.
 |
|
Llista de països d’Europa occidental i les seves capitals
Com s’ha assenyalat anteriorment, hi ha 3 països independents a l’Europa occidental. Entre ells, el país més gran és Alemanya i el més petit és Mònaco. La llista completa de països d’Europa occidental amb capitals es mostra a la taula següent, classificats per la darrera població total.
| Classificació | País Independent | Població actual | Capital |
| 1 | Alemanya | 82.979.100 | Berlín |
| 2 | França | 66.998.000 | París |
| 3 | Països Baixos | 17.325.700 | Amsterdam |
| 4 | Bèlgica | 11.467.362 | Brussel·les |
| 5 | Àustria | 8.869.537 | Viena |
| 6 | Suïssa | 8.542.323 | Berna |
| 7 | Luxemburg | 613.894 | Luxemburg |
| 8 | Liechtenstein | 38.380 | Vaduz |
| 9 | Mònaco | 38.300 | Mònaco |
Territoris a Europa Occidental
| Classificació | Territori dependent | Població | Territori de |
| 1 | Jersey | 105.500 | UK |
| 2 | Guernsey | 62.063 | UK |
Mapa dels països d’Europa occidental
Breu història de l’Europa occidental
Civilitzacions antigues i història antiga
Temps prehistòrics i primers habitants
L’Europa occidental, amb regions com ara França, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Suïssa, té un ric patrimoni prehistòric. L’era paleolítica va veure els primers assentaments humans, amb les famoses pintures de la cova de Lascaux a França que es remunten al voltant del 17.000 aC. El període neolític va comportar pràctiques agrícoles, que van portar a l’establiment d’assentaments permanents i estructures megalítiques com les pedres de Carnac a Bretanya.
Les tribus celtes i la conquesta romana
Al primer mil·lenni aC, tribus celtes com els gals, els britànics i els ibers dominaven l’Europa occidental. Aquestes tribus van establir societats sofisticades amb xarxes avançades de metall i comerç. La conquesta romana de la Gàl·lia (la França actual i les regions circumdants) va començar l’any 58 aC sota Juli Cèsar, donant lloc a la integració d’aquestes zones a l’Imperi Romà. El període romà va portar la urbanització, el desenvolupament d’infraestructures i l’assimilació cultural, deixant un llegat durador en forma de carreteres, aqüeductes i llengües de base llatina.
Edat mitjana
Els regnes francs i l’imperi carolingi
La decadència de l’Imperi Romà d’Occident al segle V d.C. va provocar l’ascens dels regnes germànics, sobretot els francs. Sota el lideratge del rei Clodoveu I, els francs van establir un poderós regne a la Gàl·lia. La dinastia carolíngia, especialment sota Carlemany (768-814 dC), va expandir l’Imperi Franc per gran part de l’Europa occidental i central, promovent un renaixement de l’aprenentatge i la cultura conegut com el Renaixement carolingi.
Feudalisme i Sacre Imperi Romanogermànic
La fragmentació de l’Imperi carolingi va provocar el desenvolupament del feudalisme, un sistema de govern descentralitzat basat en la propietat de la terra i el vassallatge. El Sacre Imperi Romanogermànic, fundat l’any 962 dC amb la coronació d’Otó I, va intentar reviure el llegat de l’imperi de Carlemany, tot i que continuava sent una confederació d’estats laxa. Aquest període també va veure l’ascens d’influents centres monàstics i universitats, que van contribuir al desenvolupament intel·lectual i cultural de l’Europa occidental.
Renaixement i inici de l’època moderna
El Renaixement i la Florència Cultural
El Renaixement, que va començar a Itàlia al segle XIV, es va estendre a Europa occidental al segle XV, provocant un renaixement cultural i intel·lectual. França, els Països Baixos i Alemanya es van convertir en centres d’innovació artística i científica. Figures com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Erasme van fer contribucions importants a l’art, la ciència i l’humanisme. La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg a mitjans del segle XV va revolucionar la difusió del coneixement.
Reforma i conflicte religiós
El segle XVI va portar la Reforma protestant, iniciada per les 95 tesis de Martí Luter el 1517. Aquest trastorn religiós va provocar la fragmentació de la cristiandat occidental i importants conflictes polítics i socials, inclosa la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648). La pau de Westfàlia el 1648 va posar fi a la guerra i va establir principis de sobirania estatal i tolerància religiosa, remodelant el panorama polític de l’Europa occidental.
Època de les Llums i Revolucions
La Il·lustració
La Il·lustració del segle XVIII va ser un període de creixement intel·lectual i filosòfic, posant èmfasi en la raó, els drets individuals i la investigació científica. Filòsofs com Voltaire, Rousseau i Kant van influir en el pensament polític i van contribuir al desenvolupament dels principis democràtics moderns. Els ideals de la Il·lustració van establir l’escenari per als moviments revolucionaris a tot Europa.
Revolució francesa i era napoleònica
La Revolució Francesa (1789-1799) va transformar profundament l’Europa occidental, enderrocant la monarquia i establint una república basada en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat. El posterior ascens de Napoleó Bonaparte va donar lloc a les guerres napoleòniques (1803-1815), que van remodelar les fronteres polítiques europees i van difondre els ideals revolucionaris per tot el continent. El Congrés de Viena (1814-1815) va intentar restablir l’estabilitat i l’equilibri de poder a Europa després de la derrota de Napoleó.
Industrialització i època moderna
Revolució industrial
A finals dels segles XVIII i XIX va ser testimoni de la Revolució Industrial, que va començar a Gran Bretanya i es va estendre per Europa occidental. Aquest període va comportar importants avenços tecnològics, urbanització i creixement econòmic, transformant les societats d’Europa occidental d’economies agràries a industrials. Els ferrocarrils, les fàbriques i els nous mètodes de comunicació com el telègraf van revolucionar la vida quotidiana i el treball.
Les guerres mundials i les seves conseqüències
El segle XX va estar marcat per dues guerres mundials devastadores. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar pèrdues massives de vides i trastorns polítics, que van provocar la caiguda dels imperis i el redisseny de les fronteres nacionals. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va tenir un impacte encara més profund, provocant una destrucció generalitzada i conduint a la divisió d’Alemanya i a l’establiment de l’ordre de la Guerra Freda. La postguerra va veure l’aparició de la Unió Europea (UE), destinada a promoure la cooperació econòmica i prevenir futurs conflictes.
Evolucions Contemporànies
Integració Europea
La segona meitat del segle XX i principis del segle XXI s’han caracteritzat per la creixent integració europea. La formació de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) l’any 1957, que va evolucionar cap a la UE, ha fomentat la col·laboració econòmica, l’estabilitat política i la creació d’un mercat únic. Els països d’Europa occidental han tingut un paper protagonista en aquest procés, promovent polítiques d’unitat i seguretat col·lectiva.
Reptes moderns
L’Europa occidental s’enfronta avui a nombrosos reptes, com ara les disparitats econòmiques, els problemes migratoris i l’auge dels moviments populistes. La regió continua lluitant amb les implicacions del Brexit, la sostenibilitat ambiental i els impactes de la globalització. Malgrat aquests reptes, Europa occidental segueix sent un líder mundial en els àmbits cultural, econòmic i polític.
