Llista de països d’Europa (ordre alfabètic)
Com a continent més densament poblat del món, Europa es troba a l’hemisferi nord del planeta. Comprèn una superfície total de 10.498.000 km2 i té una població de 744,7 milions d’habitants. La Federació Russa és el país més gran d’Europa amb 17.075.400 km 2 , i la nació més poblada amb 143,5 milions d’habitants. A continuació ve Alemanya amb 357.120 km 2 i una població de 81,89 milions.
Regions d’Europa
- Europa de l’est
- Europa occidental
- Nord d’Europa
- Sud d’Europa
Geogràficament, Europa limita al nord amb l’oceà glacial Àrtic, a l’est amb les muntanyes Urals, al sud amb el mar Caspi i el mar Negre i les muntanyes del Caucas (límits naturals entre Europa i Àsia) i amb el mar Mediterrani. Vegeu el següent mapa de localització d’Europa.
Quants països d’Europa
A partir del 2020, hi ha 45 països al continent europeu. Hi ha una gran diversitat entre les mides de cadascun i podem trobar el petit Vaticà (0,44 km 2 ), Mònaco (0,44 km 2 ), San Marino (61,2 km 2 ), Liechtenstein (160 km 2 ) i el Principat d’Andorra (468 km 2 ). km 2 ).
Països transcontinentals d’Europa
Els cinc països següents es troben tant a Europa com a Àsia. Estan llistats per població.
- Rússia
- Kazakhstan
- Azerbaidjan
- Geòrgia
- Turquia
L’illa de Xipre forma part d’Àsia però políticament pertany a Europa. La petita illa està ocupada per Turquia i el Regne Unit, que encara hi tenen bases militars. Una part del territori, el sud, va ser admès a la Unió Europea l’any 2004. Geòrgia, Azerbaidjan i Armènia, des del punt de vista geogràfic, són països pertanyents al continent asiàtic. Es troben a la regió del Caucas, i es consideren països transcontinentals. Azerbaidjan i Geòrgia limiten amb Rússia (part europea), el primer és membre del Consell d’Europa des del 25 de gener de 2001.
Llista alfabètica de tots els països d’Europa
En resum, a Europa hi ha un total de 45 nacions independents i 6 territoris dependents. Vegeu a continuació la llista completa de països europeus per ordre alfabètic:
# | Bandera | Nom del país | Població | Nom oficial |
1 | Albània | 2.877.808 | República d’Albània | |
2 | Andorra | 77.276 | Principat d’Andorra | |
3 | Àustria | 9.006.409 | República d’Àustria | |
4 | Bielorússia | 9.449.334 | República de Bielorússia | |
5 | Bèlgica | 11.589.634 | Regne de Bèlgica | |
6 | Bòsnia i Hercegovina | 3.280.830 | Bòsnia i Hercegovina | |
7 | Bulgària | 6.948.456 | República de Bulgària | |
8 | Croàcia | 4.105.278 | República de Croàcia | |
9 | República Txeca | 10.708.992 | República Txeca | |
10 | Dinamarca | 5.792.213 | Regne de Dinamarca | |
11 | Estònia | 1.326.546 | República d’Estònia | |
12 | Finlàndia | 5.540.731 | República de Finlàndia | |
13 | França | 65.273.522 | República Francesa | |
14 | Alemanya | 83.783.953 | República Federal d’Alemanya | |
15 | Grècia | 10.423.065 | República Hel·lènica | |
16 | Santa Seu | 812 | Santa Seu | |
17 | Hongria | 9.660.362 | Hongria | |
18 | Islàndia | 341.254 | República d’Islàndia | |
19 | Irlanda | 4.937.797 | Irlanda | |
20 | Itàlia | 60.461.837 | República d’Itàlia | |
21 | Letònia | 1.886.209 | República de Letònia | |
22 | Liechtenstein | 38.139 | Liechtenstein | |
23 | Lituània | 2.722.300 | República de Lituània | |
24 | Luxemburg | 625.989 | Gran Ducat de Luxemburg | |
25 | Malta | 441.554 | República de Malta | |
26 | Moldàvia | 4.033.974 | República de Moldàvia | |
27 | Mònaco | 39.253 | Principat de Mònaco | |
28 | Montenegro | 628.077 | Montenegro | |
29 | Països Baixos | 17.134.883 | Regne dels Països Baixos | |
30 | Macedònia del Nord | 2.022.558 | República de Macedònia del Nord | |
31 | Noruega | 5.421.252 | Regne de Noruega | |
32 | Polònia | 37.846.622 | República de Polònia | |
33 | Portugal | 10.196.720 | República Portuguesa | |
34 | Romania | 19.237.702 | Romania | |
35 | Rússia | 145.934.473 | Federació Russa | |
36 | San Marino | 33.942 | República de San Marino | |
37 | Sèrbia | 8.737.382 | República de Sèrbia | |
38 | Eslovàquia | 5.459.653 | República de Eslovàquia | |
39 | Eslovènia | 2.078.949 | República d’Eslovènia | |
40 | Espanya | 46.754.789 | Regne d’Espanya | |
41 | Suècia | 10.099.276 | Regne de Suècia | |
42 | Suïssa | 8.654.633 | Confederació Suïssa | |
43 | Turquia | 84.339.078 | República de Turquia | |
44 | Ucraïna | 43.733.773 | Ucraïna | |
45 | Regne Unit | 67.886.022 | Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord |
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és un bloc econòmic i polític que té com a objectiu principal mantenir la pau al continent europeu mitjançant programes econòmics, socials i culturals. De tots els països europeus, 28 països participen a la Unió Europea.
Mapa dels països d’Europa
Breu història d’Europa
Civilitzacions antigues
Europa prehistòrica
La història d’Europa comença amb l’activitat humana prehistòrica, evidenciada per les pintures rupestres de Lascaux a França i Stonehenge a Anglaterra. La revolució neolítica va veure l’arribada de l’agricultura i els assentaments permanents, donant lloc a l’ascens de les primeres civilitzacions.
Antiguitat clàssica: Grècia i Roma
L’antiga Grècia, que va florir entre els segles VIII i IV aC, va establir les bases de la civilització occidental a través dels avenços en la filosofia, la política i les arts. Les ciutats-estat d’Atenes i Esparta van ser destacades, i les conquestes d’Alexandre el Gran van estendre la cultura hel·lenística per Europa i Àsia.
La República Romana, establerta l’any 509 aC, va evolucionar cap a l’Imperi Romà l’any 27 aC. El vast imperi de Roma va unificar gran part d’Europa, aportant carreteres, aqüeductes i la llengua llatina. La Pax Romana (27 aC-180 dC) va marcar un període de relativa pau i estabilitat. La decadència de l’Imperi Romà d’Occident al segle V d.C. va provocar la fragmentació d’Europa en regnes més petits.
Edat mitjana
Imperi bizantí i regnes de l’Edat Mitjana
L’Imperi Bizantí, la continuació de l’Imperi Romà d’Orient, va preservar les tradicions romanes i gregues alhora que va influir en l’Europa de l’Est i l’Orient Mitjà. A l’Europa occidental, van sorgir regnes germànics com els francs, amb Carlemany (768-814 d.C.) que va establir l’Imperi carolingi i va recuperar el títol d’emperador a Occident.
Feudalisme i Sacre Imperi Romanogermànic
El col·lapse del poder centralitzat va provocar l’auge del feudalisme, un sistema on els senyors locals governaven les seves pròpies terres però deien el servei militar a un rei. El Sacre Imperi Romanogermànic, establert l’any 962 dC, va intentar reviure el llegat de Carlemany, tot i que continuava sent una confederació fragmentada d’estats. El monaquisme i l’Església catòlica van tenir un paper fonamental en la preservació del coneixement i l’estabilització de la societat durant aquest període.
Renaixement i Reforma
El Renaixement
El Renaixement, que va començar a Itàlia al segle XIV i es va estendre per Europa, va ser un període de renovat interès per l’aprenentatge clàssic i la innovació artística. Va aportar avenços en l’art, la ciència i el pensament, amb figures com Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Galileu fent contribucions importants.
La Reforma
La reforma protestant del segle XVI, iniciada per les 95 tesis de Martí Luter el 1517, va desafiar l’autoritat de l’Església catòlica i va provocar la fragmentació religiosa. La Reforma i la posterior Contrareforma catòlica van remodelar el paisatge religiós d’Europa, donant lloc a conflictes com la Guerra dels Trenta Anys (1618-1648) i l’establiment d’estats protestants i catòlics.
Època Moderna primerenca
Era de l’exploració
L’era de l’exploració dels segles XV i XVI va veure que potències europees com Espanya, Portugal i, més tard, Anglaterra, França i els Països Baixos van expandir els seus imperis per Amèrica, Àfrica i Àsia. Aquesta època va portar una immensa riquesa a Europa però també va iniciar segles de colonització i explotació.
Il·lustració i revolucions
La Il·lustració dels segles XVII i XVIII va posar èmfasi en la raó, els drets individuals i la investigació científica. Filòsofs com Voltaire, Rousseau i Kant van influir en el pensament polític, preparant l’escenari per als moviments revolucionaris. La Revolució Francesa (1789-1799) va transformar de manera espectacular França i va inspirar aixecaments arreu d’Europa, donant lloc a l’ascens de Napoleó Bonaparte i a les guerres napoleòniques (1803-1815).
Segle XIX
Revolució industrial
La Revolució Industrial, que va començar a Gran Bretanya a finals del segle XVIII, es va estendre per Europa, transformant les economies de l’agrària a la industrial. Les innovacions en tecnologia i transport, com ara la màquina de vapor i els ferrocarrils, van estimular la urbanització i els canvis socials.
Nacionalisme i formació de l’Estat
El segle XIX va estar marcat per l’auge del nacionalisme i la formació dels estats-nació moderns. La unificació d’Itàlia i Alemanya a les dècades de 1860 i 1870 va remodelar el mapa polític d’Europa. La decadència d’imperis com els imperis otomà i austrohongarès va provocar l’aparició de nous estats i va augmentar les tensions nacionals.
Segle XX i època contemporània
Les guerres mundials i les seves conseqüències
El segle XX va estar dominat per dues guerres mundials. La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va provocar un gran trastorn polític, l’enfonsament dels imperis i el redisseny de les fronteres nacionals. La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va comportar una destrucció sense igual i l’Holocaust, seguida de la divisió d’Europa durant la Guerra Freda. El Bloc de l’Est, liderat per la Unió Soviètica, i el Bloc Occidental, liderat pels Estats Units, representaven conflictes ideològics entre comunisme i capitalisme.
Integració Europea
L’Europa després de la Segona Guerra Mundial va veure esforços per promoure la pau i la cooperació, que van portar a l’establiment de la Comunitat Econòmica Europea (CEE) el 1957 i la seva evolució a la Unió Europea (UE). La UE tenia com a objectiu garantir la cooperació econòmica, l’estabilitat política i prevenir futurs conflictes.
Reptes moderns
El segle XXI ha comportat nous reptes, com ara crisis econòmiques, problemes migratoris i l’auge del populisme. El referèndum del Brexit del 2016 va posar de manifest les tensions a la UE. Europa també s’enfronta a preocupacions mediambientals ia la necessitat d’un desenvolupament sostenible. Malgrat aquests reptes, Europa segueix sent un líder mundial en cultura, tecnologia i pensament polític.