Llista de països d’Amèrica del Sud
Quants països d’Amèrica del Sud?
A partir del 2024, hi ha 12 països a Amèrica del Sud: Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Guyana, Paraguai, Perú, Surinam, Uruguai i Veneçuela. La Guaiana Francesa és un territori d’ultramar de França i no un país independent. En aquest subcontinent americà on la llengua predominant és l’espanyol, el portuguès només es parla al Brasil. Aquest país és el més poblat amb uns 210 milions d’habitants. Brasil el segueix Argentina, amb una població aproximada de 41 milions.
Amb 12 nacions, Amèrica del Sud té una població de 422,5 milions d’habitants en total, que representa el 5,8% de la població mundial. Els residents a Sud-amèrica estan formats per indis, blancs i persones de raça mestissa. El continent té una superfície terrestre de 17.850.000 quilòmetres quadrats, que representa al voltant del 12% de la superfície terrestre del món. Com s’ha esmentat anteriorment, el castellà és la llengua més parlada i els residents són principalment cristians.
El turisme d’Amèrica del Sud es fa cada cop més poblat. Les principals destinacions inclouen Amazonia (Equador), Machu Picchu (Perú), Angel Falls (Veneçuela), Torres del Paine (Xile) i Salar de Uyuni (Bolívia).
Llista alfabètica de països sud-americans
A partir del 2020, hi ha un total de dotze països a Amèrica del Sud. Consulteu la taula següent per obtenir la llista completa dels països d’Amèrica del Sud en ordre alfabètic:
| # | Bandera | País | Nom oficial | Data de la independència | Població |
| 1 |  |
Argentina | República Argentina | 9 de juliol de 1816 | 45.195.785 |
| 2 |  |
Bolívia | Estat Plurinacional de Bolívia | 6 d’agost de 1825 | 11.673.032 |
| 3 |  |
Brasil | República Federativa del Brasil | 7 de setembre de 1822 | 212.559.428 |
| 4 |  |
Xile | República de Xile | 12 de febrer de 1818 | 19.116.212 |
| 5 |  |
Colòmbia | República de Colòmbia | 20 de juliol de 1810 | 50.882.902 |
| 6 |  |
Equador | República de l’Equador | 24 de maig de 1822 | 17.643.065 |
| 7 |  |
Guyana | República de Guyana | 26 de maig de 1966 | 786.563 |
| 8 |  |
Paraguai | República del Paraguai | 15 de maig de 1811 | 7.132.549 |
| 9 |  |
Perú | República del Perú | 28 de juliol de 1821 | 32.971.865 |
| 10 |  |
Surinam | República de Surinam | 25 de novembre de 1975 | 586.643 |
| 11 |  |
Uruguai | República Oriental de l’Uruguai | 25 d’agost de 1825 | 3.473.741 |
| 12 |  |
Veneçuela | República Bolivariana de Veneçuela | 5 de juliol de 1811 | 28.435.951 |
Mapa d’ubicació d’Amèrica del Sud
Països fronterers amb l’oceà Atlàntic i Pacífic
Amèrica del Sud limita amb l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic. Els països que voregen l’oceà Atlàntic són: Brasil, Uruguai, Argentina, Veneçuela, Guyana, Surinam i Guaiana Francesa. I, els països que voregen l’oceà Pacífic són: Xile, Perú, Equador i Colòmbia. Bolívia i Paraguai són els únics països que no estan banyats per cap oceà.
Fets del país i banderes de l’estat
Aquí hi ha dades breus i banderes nacionals de tots els països d’Amèrica del Sud:
1. Argentina
 |
|
2. Bolívia
 |
|
3. Brasil
 |
|
4. Xile
 |
|
5. Colòmbia
 |
|
6. Equador
 |
|
7. Guaiana
 |
|
8. Paraguai
 |
|
9. Perú
 |
|
10. Surinam
 |
|
11. Uruguai
 |
|
12. Veneçuela
 |
|
Breu història d’Amèrica del Sud
Civilitzacions precolombines
Amèrica del Sud va ser la llar de nombroses civilitzacions avançades i diverses molt abans de l’arribada dels europeus. Entre els més destacats hi havia l’Imperi Inca, que dominava la part occidental del continent. Els inques, coneguts pels seus sofisticats sistemes de carreteres, terrasses agrícoles i meravelles arquitectòniques com Machu Picchu, van governar des de principis del segle XV fins a la conquesta espanyola. Altres cultures precolombines significatives van incloure la Muisca a l’actual Colòmbia, coneguda per la seva orfebreria, i la cultura Tiahuanaco al voltant del llac Titicaca.
Les conquestes espanyola i portuguesa
A principis del segle XVI, exploradors espanyols com Francisco Pizarro i exploradors portuguesos liderats per Pedro Álvares Cabral van iniciar la conquesta d’Amèrica del Sud. Pizarro va enderrocar l’Imperi Inca el 1533, establint el control espanyol sobre gran part de la part occidental del continent. Mentrestant, la influència portuguesa es va establir a la regió oriental, particularment al Brasil, després del desembarcament de Cabral l’any 1500. Aquest període va marcar l’inici d’una extensa colonització europea, que va comportar profunds canvis en la demografia, l’economia i la cultura del continent.
Període colonial
Durant el període colonial, Amèrica del Sud es va dividir en territoris espanyols i portuguesos. L’Amèrica espanyola estava governada pels virregnats de Nova Granada, Perú i Riu de la Plata, mentre que el Brasil continuava sent una colònia portuguesa unificada. L’economia colonial es basava principalment en la mineria, especialment la plata en llocs com Potosí, i l’agricultura. La introducció d’esclaus africans va proporcionar la mà d’obra necessària per a aquestes indústries. Aquest període també va veure la barreja de cultures indígenes, africanes i europees, donant lloc al tapís cultural únic de l’Amèrica del Sud moderna.
Moviments independentistes
El final del segle XVIII i principis del XIX van ser una època de fervor revolucionari a Amèrica del Sud, inspirada en les revolucions americana i francesa. Líders com Simón Bolívar i José de San Martín van liderar moviments arreu del continent. Bolívar, conegut com “El Libertador”, va tenir un paper crucial en la independència de Veneçuela, Colòmbia, Equador, Perú i Bolívia. San Martín va ser fonamental per alliberar Argentina, Xile i Perú. A mitjans de la dècada de 1820, la major part d’Amèrica del Sud havia aconseguit la independència de les potències colonials europees, donant lloc a la formació de nombroses nacions sobiranes.
Lluites post-independència
El període posterior a la independència a Amèrica del Sud va estar marcat per una important inestabilitat política. Les nacions de nova formació es van enfrontar a qüestions com les disputes territorials, la dependència econòmica i el repte de construir identitats nacionals cohesionades. Els conflictes freqüents, tant interns com entre països veïns, van caracteritzar aquesta època. Exemples destacats inclouen la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870) que va implicar Paraguai contra Brasil, Argentina i Uruguai, i la Guerra del Pacífic (1879-1884) entre Xile, Bolívia i Perú.
Evolució econòmica i social
A finals del segle XIX i principis del XX, Amèrica del Sud va experimentar importants transformacions econòmiques i socials. L’economia orientada a l’exportació es va expandir, amb productes bàsics com el cafè, el cautxú, la vedella i els minerals impulsant el creixement. Tanmateix, això també va provocar una dependència econòmica dels mercats globals. Socialment, el període va veure un augment de la immigració des d’Europa, especialment a l’Argentina i el Brasil, contribuint a la diversitat cultural de la regió. La industrialització va començar a arrelar, sobretot a països com l’Argentina i el Brasil, posant les bases per al desenvolupament econòmic futur.
Reformes i turbulències del segle XX
El segle XX a Amèrica del Sud va ser un període d’intensa convulsió política i social. Molts països van viure períodes de dictadura militar, impulsats per la dinàmica de la Guerra Freda i els conflictes interns. Exemples notables inclouen les juntes militars al Brasil (1964-1985), Argentina (1976-1983) i Xile sota Augusto Pinochet (1973-1990). Malgrat la repressió i els abusos dels drets humans, aquests períodes també van estimular moviments per la democràcia i la reforma social. La darrera part del segle va veure una onada de democratització, amb països que van tornar al domini civil.
Amèrica del Sud contemporània
En les últimes dècades, Amèrica del Sud ha fet avenços significatius en el desenvolupament econòmic, el progrés social i l’estabilitat política. Països com el Brasil, l’Argentina i Xile han sorgit com a potències regionals amb economies diverses. La regió també ha vist esforços cap a una major integració, exemplificat per organitzacions com el Mercosur i la Unió de Nacions Sud-americanes (UNASUR). No obstant això, encara queden reptes, com ara la desigualtat econòmica, la corrupció política i el malestar social. Els problemes ambientals, especialment la desforestació a l’Amazònia, també suposen amenaces importants per al futur del continent.
