Llista de països d’Àsia (ordre alfabètic)
Com a continent més gran i poblat del món, Àsia té una superfície de 44.579.000 quilòmetres quadrats que representa el 29,4 per cent de la superfície terrestre de la Terra. Amb una població d’uns 4.460 milions (2020), Àsia constitueix al voltant del 60 per cent de la població mundial. Políticament, Àsia sovint es divideix en 6 regions:
- Nord d’Àsia
- Àsia Central
- Àsia oriental
- Sud-est asiàtic
- Àsia del Sud
- Àsia occidental
Quants països a Àsia
A partir del 2020, Àsia consta de 48 països, dels quals dos (Turquia i Rússia) també es troben a Europa. També es pot considerar que Kazakhstan, Azerbaidjan, Armènia i Geòrgia es troben als dos continents.
El país més gran d’Àsia és la Xina, seguit de l’Índia. I el més petit són les Maldives.
Mapa d’ubicació d’Àsia
Llista alfabètica de tots els països d’Àsia
La taula següent enumera 48 nacions independents a Àsia per ordre alfabètic. Hong Kong i Macau són dues ciutats especials de la Xina. Taiwan, abans coneguda com a República de la Xina, ara és àmpliament reconeguda com a província de la Xina.
| # | Bandera | Nom del país | Nom oficial | Data de la independència | Població |
| 1 |  |
Afganistan | República Islàmica de l’Afganistan | 19/8/1919 | 38.928.357 |
| 2 |  |
Armènia | República d’Armènia | 21/9/1991 | 2.963.254 |
| 3 |  |
Azerbaidjan | República de l’Azerbaidjan | 18/10/1991 | 10.139.188 |
| 4 |  |
Bahrain | Regne de Bahrain | 16/12/1971 | 1.701.586 |
| 5 |  |
Bangla Desh | República Popular de Bangla Desh | 26/3/1971 | 164.689.394 |
| 6 |  |
Butan | Regne de Bhutan | – | 771.619 |
| 7 |  |
Brunei | Brunei Darussalam | 1/1/1984 | 437.490 |
| 8 |  |
Birmània | República de la Unió de Myanmar | 4/1/1948 | 54.409.811 |
| 9 |  |
Cambodja | Regne de Cambodja | 9/11/1953 | 16.718.976 |
| 10 |  |
Xina | República Popular de la Xina | 1/10/1949 | 1.439.323.787 |
| 11 |  |
Xipre | República de Xipre | 1/10/1960 | 1.207.370 |
| 12 |  |
Geòrgia | Geòrgia | 9/4/1991 | 3.989.178 |
| 13 |  |
Índia | República de l’Índia | 15/8/1947 | 1.380.004.396 |
| 14 |  |
Indonèsia | República d’Indonèsia | 17/8/1945 | 273.523.626 |
| 15 |  |
Iran | República Islàmica de l’Iran | 1/4/1979 | 83.992.960 |
| 16 |  |
Iraq | República de l’Iraq | 3/10/1932 | 40.222.504 |
| 17 | |
Israel | Estat d’Israel | 1/5/1905 | 40.222.504 |
| 18 |  |
Japó | Japó | – | 126.476.472 |
| 19 |  |
Jordània | Regne haxemita de Jordània | 25/5/1946 | 10.203.145 |
| 20 |  |
Kazakhstan | República del Kazakhstan | 16/12/1991 | 18.776.718 |
| 21 |  |
Kuwait | Estat de Kuwait | 25/2/1961 | 4.270.582 |
| 22 |  |
Kirguizistan | República Kirguisa | 31/8/1991 | 6.524.206 |
| 23 |  |
Laos | República Democràtica Popular Lao | 22/10/1953 | 7.275.571 |
| 24 |  |
Líban | República del Líban | 22/11/1943 | 6.825.456 |
| 25 |  |
Malàisia | Malàisia | 31/8/1957 | 32.366.010 |
| 26 |  |
Maldives | República de les Maldives | 26/7/1965 | 540.555 |
| 27 |  |
Mongòlia | Mongòlia | 29/12/1911 | 3.278.301 |
| 28 |  |
Nepal | República Federal Democràtica del Nepal | – | 29.136.819 |
| 29 |  |
Corea del Nord | República Popular Democràtica de Corea | 15/8/1945 | 25.778.827 |
| 30 |  |
Oman | Sultanat d’Oman | 18/11/1650 | 5.106.637 |
| 31 |  |
Pakistan | República Islàmica del Pakistan | 14/8/1947 | 220.892.351 |
| 32 |  |
Palestina | – | – | 5.101.425 |
| 33 |  |
Filipines | República de les Filipines | 12/6/1898 | 109.581.089 |
| 34 |  |
Qatar | Estat de Qatar | 18/12/1971 | 2.881.064 |
| 35 |  |
Aràbia Saudita | Regne d’Aràbia Saudita | – | 34.813.882 |
| 36 |  |
Singapur | República de Singapur | 9/8/1965 | 5.850.353 |
| 37 |  |
Corea del Sud | República de Corea | 15/8/1945 | 51.269.196 |
| 38 |  |
Sri Lanka | República Socialista Democràtica de Sri Lanka | 4/2/1948 | 21.413.260 |
| 39 |  |
Síria | República Àrab Síriana | 17/4/1946 | 17.500.669 |
| 40 |  |
Tadjikistan | República del Tadjikistan | 9/9/1991 | 9.537.656 |
| 41 |  |
Tailàndia | Regne de Tailàndia | – | 69.799.989 |
| 42 |  |
Timor-Leste | República Democràtica de Timor-Leste | 20/5/2002 | 1.318.456 |
| 43 |  |
Turquia | República de Turquia | – | 84.339.078 |
| 44 |  |
Turkmenistan | Turkmenistan | 27/10/1991 | 6.031.211 |
| 45 |  |
Emirats Àrabs Units | Emirats Àrabs Units | 2/12/1971 | 9.890.413 |
| 46 |  |
Uzbekistan | República d’Uzbekistan | 1/9/1991 | 33.469.214 |
| 47 |  |
Vietnam | República Socialista del Vietnam | 2/9/1945 | 97.338.590 |
| 48 |  |
Iemen | República del Iemen | 30/11/1967 | 29.825.975 |
Fets sobre el continent asiàtic
- Àsia conté la majoria dels deserts de la Terra: d’Aràbia (Aràbia Saudita), Síria, Thal (Pakistan), Thar (o Gran Desert de l’Índia), Lut (o desert de l’Iran), Gobi (Mongòlia), Taklamakan (Xina), Karakum ( Turkmenistan), Kerman (Iran), Judea (Israel), Nèguev.
- Àsia conté 11 zones horàries.
- Els asiàtics també van ser els inventors del paper, la pólvora, la brúixola i la impremta.
- Els principals blocs comercials d’Àsia són: Cooperació Econòmica Àsia Pacífic (APEC), Reunió Econòmica Àsia-Europa, Associació de Països del Sud-est Asiàtic (ASEAN), Acords de Relacions Econòmiques i Comercials més estretes (Xina amb Hong Kong i Macau), Comunitat d’Estats Independents ( CIS) i l’Associació de Cooperació Regional del Sud d’Àsia (SAARC).
- Els anomenats “tigres asiàtics” (Corea del Sud, Taiwan, Singapur i Hong Kong) són les potències econòmiques i financeres més grans del continent.
- Al continent asiàtic, la població urbana és del 40% mentre que la població rural és del 60%.
- Àsia té 48 països independents.
- Les principals religions del continent asiàtic són: musulmans (21,9%) i hinduistes (21,5%).
Breu història d’Àsia
Civilitzacions antigues
Mesopotàmia i la vall de l’Indus
Àsia acull algunes de les civilitzacions més antigues del món. A la regió coneguda com Mesopotàmia (l’actual Iraq), els sumeris van establir una de les primeres societats complexes cap al 3500 aC. Van desenvolupar l’escriptura (cuneiforme), van construir una arquitectura monumental com els zigurats i van fer avenços significatius en dret i administració.
Simultàniament, la civilització de la vall de l’Indus (c. 2500-1900 aC) va florir al que avui és el Pakistan i el nord-oest de l’Índia. Aquesta civilització destaca per la seva planificació urbana, amb ciutats ben distribuïdes com Harappa i Mohenjo-Daro, sistemes de drenatge sofisticats i àmplies xarxes comercials.
Xina antiga i dinastia Shang
L’antiga Xina va veure l’ascens de la dinastia Shang al voltant de l’any 1600 aC. Als Shang se’ls atribueix l’escriptura xinesa més antiga coneguda, trobada en ossos d’oracles utilitzats per endevinar. Van establir una societat feudal i van fer avenços significatius en la fosa de bronze, que va tenir un paper crucial en les seves pràctiques militars i rituals.
L’ascens dels imperis a Pèrsia i l’Índia
L’Imperi Persa, establert per Cir el Gran al segle VI aC, es va convertir en un dels imperis més grans del món antic. S’estenia des de la vall de l’Indus a l’est fins a les fronteres de Grècia a l’oest. Els perses són coneguts pel seu geni administratiu, desenvolupant una burocràcia i infraestructures eficaços com el camí reial.
A l’Índia, l’Imperi Maurya va sorgir al segle IV aC sota el lideratge de Chandragupta Maurya. El seu nét, Ashoka, destaca especialment per la seva conversió al budisme i els esforços per difondre els principis budistes per Àsia.
Èpoques Clàssica i Medieval
La Dinastia Han i la Ruta de la Seda
La dinastia Han (206 aC – 220 dC) va marcar una època daurada en la història xinesa, caracteritzada per l’expansió territorial, la prosperitat econòmica i el floriment cultural. Durant aquest període, es va establir la Ruta de la Seda, que connectava la Xina amb Àsia Central, Orient Mitjà i Europa. Aquesta xarxa va facilitar l’intercanvi de béns, idees i tecnologies.
Imperi Gupta i l’edat d’or de l’Índia
L’Imperi Gupta (c. 320-550 dC) a l’Índia es coneix sovint com l’Edat d’Or de l’Índia. Va ser una època d’èxits significatius en art, literatura, ciències i matemàtiques. Durant aquest període es van desenvolupar el concepte de zero, els avenços en astronomia i la literatura sànscrita clàssica com les obres de Kalidasa.
L’auge de l’islam i els califats
Al segle VII dC, l’islam va sorgir a la península aràbiga. L’expansió posterior dels califats islàmics, especialment els califats omeies i abbàssides, va portar vastes regions d’Àsia sota el domini musulmà. El califat abbàssida (750-1258 d.C.) va veure un floriment de la ciència, la medicina, les matemàtiques i la filosofia, amb Bagdad esdevenint un centre d’aprenentatge i cultura.
L’Imperi mongol i més enllà
Les conquestes mongoles
Al segle XIII, l’imperi mongol sota Gengis Khan es va convertir en l’imperi contigu més gran de la història. Els mongols van unificar gran part d’Àsia, des de la Xina fins a Europa, i van facilitar intercanvis culturals i econòmics sense precedents. La Pax Mongolica va assegurar un pas segur per als comerciants, viatgers i missioners al llarg de la Ruta de la Seda.
La dinastia Ming i l’exploració marítima
Després de la caiguda de la dinastia Yuan (establerta pels mongols), la dinastia Ming (1368-1644) va arribar al poder a la Xina. L’era Ming va estar marcada per un fort control centralitzat, prosperitat econòmica i exploració marítima. L’almirall Zheng He va dirigir set expedicions importants entre 1405 i 1433, arribant fins a la costa est d’Àfrica.
L’Imperi mogol a l’Índia
A principis del segle XVI, Babur, descendent de Timur i Gengis Khan, va establir l’Imperi mogol a l’Índia. El període mogol (1526-1857) és conegut pels seus èxits culturals i arquitectònics, inclosa la construcció del Taj Mahal. Els mogols van introduir reformes administratives i un govern centralitzat que va influir a la regió durant segles.
Colonialisme i època moderna
Colonialisme europeu
A partir del segle XVI, les potències europees van començar a establir colònies a Àsia. Els portuguesos, holandesos, britànics, francesos i espanyols competien pel control de les rutes i territoris comercials. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va tenir un paper important en la colonització de l’Índia, donant lloc a l’establiment del Raj britànic el 1858. El sud-est asiàtic va veure la colonització holandesa, francesa i britànica, que va afectar significativament el panorama polític i econòmic de la regió.
Restauració Meiji del Japó
A finals del segle XIX, el Japó va patir la Restauració Meiji (1868-1912), un període de ràpida modernització i industrialització. Japó es va transformar d’una societat feudal en una gran potència mundial, adoptant tecnologies i pràctiques administratives occidentals alhora que mantenint la seva identitat cultural. Aquesta transformació va permetre al Japó emergir com una potència imperial important a Àsia.
Moviments independentistes
El segle XX va veure una onada de moviments independentistes a tot Àsia. L’Índia es va independitzar del domini britànic el 1947, liderada per figures com Mahatma Gandhi i Jawaharlal Nehru. El procés de descolonització va continuar a tota Àsia, amb països com Indonèsia, Vietnam, Malàisia i Filipines assolint la independència de les potències colonials europees.
Àsia contemporània
Creixement econòmic i reptes
A la segona meitat del segle XX i al segle XXI, molts països asiàtics van experimentar un creixement i desenvolupament econòmic significatius. Japó, Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong i Singapur es van fer coneguts com els “tigres asiàtics” a causa de la seva ràpida industrialització i èxit econòmic. Les reformes econòmiques de la Xina des de finals de la dècada de 1970 l’han transformat en una potència econòmica mundial.
Tanmateix, Àsia també s’enfronta a reptes importants, com ara conflictes polítics, desigualtats socials i qüestions ambientals. La regió acull algunes de les ciutats més grans i densament poblades del món, que presenta reptes únics en termes d’infraestructura, governança i sostenibilitat.
Cooperació Regional
S’han fet esforços per a la cooperació regional a través d’organitzacions com l’Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN), l’Associació de Cooperació Regional del Sud-Àsia (SAARC) i la Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC). Aquestes organitzacions tenen com a objectiu promoure la integració econòmica, l’estabilitat política i l’intercanvi cultural entre els països membres.
