Llista de països de la Unió Europea
Com a unió econòmica i política, la Unió Europea està formada per 28 països membres. Excepte Xipre, que es troba a l’Àsia occidental, tots els membres són d’Europa. Abreujat per UE, la Unió Europea té una població de 512.497.877 habitants i una superfície de 4.475.757 km 2. Encara no és una federació, la Unió s’ha convertit en un mercat únic on 19 membres utilitzen la mateixa moneda: l’EURO. La taula següent presenta una llista completa dels països de la UE classificats segons la població total més recent. Podeu trobar la data d’adhesió específica per a cada membre i monedes no euro que encara s’utilitzen en altres 9 estats membres. A més, inclou 23 llengües oficials i unes 150 llengües regionals. Tingueu en compte que el nombre de països membres pot augmentar en un futur proper.
Quants països a la Unió Europea
La taula següent enumera els 28 països membres de la Unió Europea. Els països candidats a la UE són: Antiga República Iugoslava de Macedònia, Islàndia, Montenegro, Sèrbia i Turquia. Els països candidats potencials són Albània, Bòsnia i Hercegovina i Kosovo. Noruega, Islàndia, Suïssa i Liechtenstein no són membres de la Unió Europea, però participen en el mercat únic excepte en la unió duanera.
Llista de tots els països de la UE
Consulteu la taula següent per veure la llista de tots els països de la Unió Europea per població.
| Classificació | Bandera | País | Població | Data d’adhesió | Moneda | Regió |
| 1 |  |
Alemanya | 83.783.953 | 25/3/1957 | EURO | Europa occidental |
| 2 |  |
Regne Unit | 67.886.022 | 1/1/1973 | Lliura britànica | Nord d’Europa |
| 3 |  |
França | 65.273.522 | 25/3/1957 | EURO | Europa occidental |
| 4 |  |
Itàlia | 60.461.837 | 25/3/1957 | EURO | Sud d’Europa |
| 5 |  |
Espanya | 46.754.789 | 1/1/1986 | EURO | Sud d’Europa |
| 6 |  |
Polònia | 37.846.622 | 1/5/2004 | zloty polonès | Europa de l’est |
| 7 |  |
Romania | 19.237.702 | 1/1/2007 | leu romanès | Europa de l’est |
| 8 |  |
Països Baixos | 17.134.883 | 25/3/1957 | EURO | Europa occidental |
| 9 |  |
Bèlgica | 11.589.634 | 25/3/1957 | EURO | Europa occidental |
| 10 |  |
República Txeca | 10.708.992 | 1/5/2004 | corona txeca | Europa de l’est |
| 11 |  |
Grècia | 10.423.065 | 1/1/1981 | EURO | Sud d’Europa |
| 12 |  |
Portugal | 10.196.720 | 1/1/1986 | EURO | Sud d’Europa |
| 13 |  |
Suècia | 10.099.276 | 1/1/1995 | corona sueca | Nord d’Europa |
| 14 |  |
Hongria | 9.660.362 | 1/5/2004 | florint hongarès | Europa de l’est |
| 15 |  |
Àustria | 9.006.409 | 1/1/1995 | EURO | Europa occidental |
| 16 |  |
Bulgària | 6.948.456 | 1/1/2007 | Lev búlgar | Europa de l’est |
| 17 |  |
Dinamarca | 5.792.213 | 1/1/1973 | corona danesa | Nord d’Europa |
| 18 |  |
Finlàndia | 5.540.731 | 1/1/1995 | EURO | Nord d’Europa |
| 19 |  |
Eslovàquia | 5.459.653 | 1/5/2004 | EURO | Europa de l’est |
| 20 |  |
Irlanda | 4.937.797 | 1/1/1973 | EURO | Nord d’Europa |
| 21 |  |
Croàcia | 4.105.278 | 1/7/2013 | Kuna croata | Sud d’Europa |
| 22 |  |
Lituània | 2.722.300 | 1/5/2004 | EURO | Nord d’Europa |
| 23 |  |
Eslovènia | 2.078.949 | 1/5/2004 | EURO | Sud d’Europa |
| 24 |  |
Letònia | 1.886.209 | 1/5/2004 | EURO | Nord d’Europa |
| 25 |  |
Estònia | 1.326.546 | 1/5/2004 | EURO | Nord d’Europa |
| 26 |  |
Xipre | 1.207.370 | 1/5/2004 | EURO | Àsia occidental |
| 27 |  |
Luxemburg | 625.989 | 25/3/1957 | EURO | Europa occidental |
| 28 |  |
Malta | 441.554 | 1/5/2004 | EURO | Sud d’Europa |
Mapa dels països de la UE
Fets sobre la Unió Europea
-
- El 9 de maig se celebra el Dia de la Unió Europea.
- L’anomenada “zona euro” correspon als 17 estats membres de la UE que van adoptar la moneda EURO, sent Estònia l’últim país que va adoptar la moneda el 2011.
- La població europea estimada és de 500 milions de persones, que correspon al 7% de la població mundial.
- Alguns investigadors creuen que la formació de la Unió Europea s’inicia amb la creació del bloc Benelux (Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg) durant la Segona Guerra Mundial, l’objectiu principal del qual era formar un mercat comú reduint els aranzels duaners entre els països membres.
- La Unió Europea participa en fòrums de trobada importants com el G7 – Grup dels Set, el G8 (G7 + Rússia) i el G20.
Els inicis de la integració europea
L’Europa de la postguerra i la necessitat d’unitat
Després de la devastació de la Segona Guerra Mundial, Europa es va enfrontar a la necessitat urgent de reconstrucció i pau. La idea de la integració europea es va veure com una manera de prevenir futurs conflictes i fomentar la cooperació econòmica. Líders com Robert Schuman, Jean Monnet i Konrad Adenauer van imaginar una Europa unida on els països treballessin junts per garantir l’estabilitat i la prosperitat.
Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA)
El 1951, el Tractat de París va establir la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), el primer pas cap a la integració econòmica. Aquest tractat pretenia regular les indústries del carbó i l’acer dels països membres (Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos i Alemanya Occidental) i situar-les sota una autoritat comuna. La CECA va ser una iniciativa innovadora, que va establir les bases per a una cooperació més profunda i va establir un precedent per a la integració futura.
La formació de la Comunitat Econòmica Europea
El Tractat de Roma
L’èxit de la CECA va encoratjar una major integració, que va portar a la signatura del Tractat de Roma el 1957. Aquest tractat va establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom). La CEE pretenia crear un mercat comú i una unió duanera entre els sis membres fundadors, promovent la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones. Euratom es va centrar en l’ús pacífic de l’energia nuclear.
Expansió i aprofundiment de la CEE
Al llarg dels anys seixanta i setanta, la CEE va ampliar els seus membres i va aprofundir en la seva integració. Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit es van unir el 1973, marcant la primera ampliació. En aquest període també es van desenvolupar polítiques comunes, com la Política Agrària Comuna (PAC) i la introducció del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).
De la CEE a la Unió Europea
L’Acte Únic Europeu
La dècada de 1980 va comportar canvis significatius amb la signatura de l’Acta Única Europea (SEA) l’any 1986. L’SEA tenia com a objectiu crear un mercat únic el 1992, eliminant les barreres restants al lliure comerç i harmonitzant les regulacions entre els estats membres. També va ampliar les competències del Parlament Europeu i va millorar la cooperació en àmbits com la política ambiental i la recerca.
El Tractat de Maastricht
El Tractat de la Unió Europea, conegut comunament com a Tractat de Maastricht, es va signar el 1992 i va entrar en vigor el 1993. Aquest tractat va marcar l’establiment formal de la Unió Europea (UE) i va introduir una estructura de tres pilars: les Comunitats Europees, Comú Política Exterior i de Seguretat (PESC) i Justícia i Afers Interiors (JAI). També va establir les bases per a la Unió Econòmica i Monetària (UEM) i la introducció d’una moneda única, l’euro.
L’euro i la posterior ampliació
Introducció de l’euro
L’euro es va introduir com a moneda comptable l’any 1999 i va entrar en circulació l’any 2002, convertint-se en la moneda oficial de 12 països de la UE. La creació del Banc Central Europeu (BCE) i la implementació del Pacte d’Estabilitat i Creixement (SGP) tenia com a objectiu garantir la disciplina fiscal i l’estabilitat econòmica a la zona euro.
Ampliació de l’Est
La UE va experimentar la seva major ampliació el 2004, acollint deu nous estats membres d’Europa central i oriental, juntament amb Xipre i Malta. Aquesta expansió tenia com a objectiu promoure l’estabilitat, la democràcia i el creixement econòmic a l’Europa postcomunista. Bulgària i Romania es van unir el 2007, seguits de Croàcia el 2013.
Reptes i reformes
El Tractat de Lisboa
El Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009, va ser dissenyat per racionalitzar les operacions de la UE i millorar la seva legitimitat democràtica. Va reformar les estructures institucionals, va introduir el càrrec de president del Consell Europeu i va ampliar el paper del Parlament Europeu. El tractat també preveia una major coherència en les relacions exteriors i els processos de presa de decisions.
Crisis financeres i respostes
La crisi financera mundial del 2008 i la posterior crisi del deute de la zona euro van suposar reptes importants per a la UE. Els estats membres van implementar mesures d’austeritat i reformes financeres per estabilitzar les seves economies. La UE va establir mecanismes com el Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MES) i va emprendre iniciatives de la unió bancària per enfortir la governança financera i prevenir futures crisis.
Evolució actual i futur de la UE
Brexit
L’any 2016, el Regne Unit va votar a favor de sortir de la UE, donant lloc al Brexit. El Regne Unit va sortir formalment de la UE el 31 de gener de 2020. El Brexit ha tingut profundes implicacions polítiques, econòmiques i socials, i va provocar debats sobre la direcció i la cohesió futures de la UE.
Integració i ampliació en curs
Malgrat els reptes, la UE continua perseguint una integració i una ampliació més profundes. Els països dels Balcans Occidentals i d’Europa de l’Est aspiren a unir-se a la unió, i la UE continua compromesa a donar suport a les seves reformes i desenvolupament. Temes com el canvi climàtic, la transformació digital i les tensions geopolítiques configuren l’agenda política de la UE i el seu paper a l’escenari global.
